Resultats de la cerca frase exacta: 178

Diccionari de la llengua catalana
71. vivianita
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Mineral, fosfat de ferro divalent hidratat, de fórmula Fe32+(PO4)2·8H2O, que cristal·litza en el sistema monoclínic i és de color blau o verd molt fosc. [...]
72. gallerbo
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Peix de la família dels blènnids, de mida petita, de color groguenc verdós amb bandes verticals blau fosc i una taca ocel·lada negrosa darrere l'ull, amb el cap de perfil superior convex, molt elevat en els mascles (Blennius pavo). [...]
73. ginebre
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Arbret o arbust de la família de les cupressàcies, de fulles linears punxants, amb una ratlla blanquinosa a la cara superior i gàlbuls de color blau fosc emprats en farmàcia i per a aromatitzar la ginebra (Juniperus communis ssp. communis). [...]
74. pulmonària
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Planta del gènere Pulmonaria, de la família de les boraginàcies, herba rizomatosa de fulles més o menys aspres i tacades de blanc i flors tubuloses de color variable, entre el blau i el púrpura, que es fa sobretot als boscos caducifolis. [...]
75. trotllo
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Peix de la família dels centrolòfids, de cos oblong, robust i comprimit, que pot atènyer 120 centímetres de llargada, de color bru negrenc o blau pissarrenc, un poc més clar al ventre, amb una sola aleta dorsal (Centrolophus niger).  [...]
76. panical
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
, freqüent als prats secs i als llocs incultes (Eryngium campestre). panical blanc Panical marí. panical blau Planta de la família de les compostes, de tija dreta, fulles pinnatipartides, espinoses, tomentoses i blanques per sota, i de flors en capítol esfèric d'un blau intens, que [...]
77. basòfil -a
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que presenta afinitat pels colorants bàsics, s'aplica a les cèl·lules o a d'altres elements histològics. Cèl·lula basòfila. Leucòcit amb uns grànuls que es tenyeixen de blau amb colorants bàsics d'anilina. Que té preferència a habitar [...]
78. cianita
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Mineral, nesosilicat de fórmula Al2SiO5, que cristal·litza en el sistema triclínic, és de color blau cel amb lluïssor nacrada, té alta densitat i es forma principalment en metapelites en condicions metamòrfiques d'alta pressió i baixa temperatura. [...]
79. alatxa
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Peix de la família dels clupeids, semblant a la sardina però de qualitat inferior, de fins a 30 centímetres de llargada, amb una taqueta negra a l'angle superior de l'opercle, de color blau verdós, propi d'aigües més aviat càlides (Sardinella aurita). [...]
80. amploia
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Peix de la família dels clupeids, semblant a la sardina, de 17 centímetres de llargada màxima, de color blau verdós i ventre argentat, amb l'inici de l'aleta dorsal oposat a les aletes ventrals, propi d'aigües més aviat fredes (Sprattus sprattus). [...]
Pàgines  8 / 18 
<< Anterior  Pàgina  3  4  5  6  7  8  9  10  11  12  13  Següent >>